El fantàstic recopilatori publicat fa quinze anys pel gegant Soul Jazz veu ampliat el repertori de la seva edició original (un dels grans best sellers del segell) de dos a tres discos de vinil. I què hi ha aquí? Doncs una saborosa combinació de versions reggae de clàssics de la música disco, funky i pre rap. Del "Rapper's Delight" de Sugarhill Gang al "I'm Every Woman" de Chaka Khan, de "Ring My Bell" d'Anita Ward a "Ain't No Stopping Us Now" d'Inner Life o de l'arxiconegut "Upside Down" de Diana Ross a "Don't Stop Till You Get Enough" de Michael Jackson. Tot aquí són hits dels de cantar sota la dutxa.

Tot el bo que se li ha atribuït a Numero Group aquests últims quinze anys ve principalment donat pel rescat d'infinitat de joies del soul i el gospel (aquí està la seva sèrie "Eccentric Soul" per a corroborar-lo). Però, d'un temps cap a aquesta part, la marca de Chicago s'està destapant com un gran recontextualitzador de grups de postrock, posthardcore i sons rock de tall experimental nord-americans. Després de les reedicions de diversos treballs de Bedhead, es publica ara una retrospectiva en forma de recopilatoris i reedicions d'Unwound, del qual rescatem el seu primer treball, publicat originalment per Kill Rock Stars el 1995.

Si la primavera passada la reconversió d'Antony a Anohni va agafar desprevinguts a molts, de ben segur que el llançament d'aquest EP ho ha fet també. Parlem de números: a la portada podem admirar nou cares de dones, poetes i activistes, comptant la del mateix Anohni. "Paradise" reuneix un total de sis cançons noves, amb la temàtica pivotant al voltant de la importància de la dona en el món, i dos productors de "Hopelessness" que repeteixen com són Hudson Mohawke i Daniel Lopatin. "Only an intervention by women around the world, with their innate knowledge of interdependency, deep listening, empathy, and self-sacrifice, could possibly alter our species".

Sense cap dubte estem davant d'un d'aquells discos summament difícils de classificar. Per una banda, la paleta ens mostra un ambient porós i construccions a cop de sintetitzador que volen respirar cap enfora i barrejar-se amb veus humanes, com per exemple la de la japonesa Miyako Koda (ex Dip In The Pool). Per altra banda, el revival new age continua endavant, aquí projectat a través del mirall de l'ara en boca de tots "fourth world", concepte popularitzat a finals de la dècada dels 70 pel trompetista nord-americà Jon Hassell. Una col·lisió frontal entre el primitiu i el futurista, combinant subtilment tècniques digitals i electròniques amb el caliu del tradicional. Això és "Reassemblage”.